De la mateixa manera que alguns arbres i plantes floreixen en les condicions més difícils, ahir, dins la situació de precarietat, confusió i conflicte en la que vivim els alumnes, pares i professors de l’escola de música, l’Albert, la Rita i en Damià van recordar-me sense dir una sola paraula què és el que fem els músics quan ensenyem música.
Els tres son alumnes del mateix combo i donada la situació no tenia gaire sentit fer material nou, Així que vam anar a l’aula gran, vaig agafar la guitarra i vam tocar plegats tres dels temes que havíem estat preparant durant el curs. De sobte em vaig trobar tocant amb ells com si ho estigués fent en un concert, amb les mateixes ganes, la mateixa concentració i la mateixa energia, sinó més.
I em va semblar que ells notaven alguna cosa diferent, també. D’alguna forma afinaven millor, tocaven amb més ganes i no tenien por de fer solos. De cop i volta semblava com si estiguéssim de celebració i suposo que d’alguna manera era així.
Potser celebràvem que quan fem música aconseguim d’alguna manera parar el temps, crear una cosa única i irrepetible i al final copsem tot un mon impossible de descriure amb paraules. És per recordar-m’ho que els hi dono les gràcies i alhora els envejo per estar descobrint el tresor que és la música.
N’hi ha molts que mai gaudiran de moments com aquests, que no els hi donaran valor o els consideraran inútils. Però aquest no és el seu cas…
Gràcies a ells i a tots els alumnes amb qui hem compartit el nostre temps fent i aprenent música.
David García
Gràcies David per compartir aquest moment...
ResponderEliminarJo tinc la fortuna de gaudir sovint de moments com aquest, a través de la coral on canto, la BQB de Sant Quirze que, dit de pas, us dona tot el seu recolzament... o bé tocant el piano, o "senzillament" escoltant músics com vosaltres que transmeteu emocions que malgrat tot, és el què mou les persones.
Moltes vegades n'hem parlat amb els amics i amigues de la coral del què en diem ja "el poder de la música" doncs hem patit moments molt durs, d'altres de molt feliços, i el nexe que ens ha fet remuntar o celebrar l'ocasió no ha estat altre que la MÚSICA.
GRÀCIES!!! Aquí seguirem!!!
Núria
Només donar-vos les gràcies a vosaltres, del primer a l'últim!
EliminarAls professors que he tingut per la paciència, per fer fàcil el que de vegades ens és difícil, per preparar partitures a mida, per compartir partitures, per tenir paciència, per escoltar/aguantar notes desafinades, per tornar a repetir compassos fins que surt mínimament decent, per calmar els nervis davant d'un concert, per la capacitat de canviar el programa d'una classe quan veieu que no funciona el que tenieu previst, per apropar-nos la música de manera plaent,per animar-nos quan les notes no volen sortir, per permetre'ns aprendre els uns del altres ( jo com a alumna adulta he après molt dels joves que m'han ajudat)...en defininiva, per compartir música.I als que no us he tingut de professors moltes gràcies per compartir moments, somriures, xerradetes, benestar, ànims... És un luxe haver-vos conegut. A l'escola de música a més de trobar-hi companys hi he trobat amics. Gràcies!. Continueu lluitant, no defalliu. M'emociona llegir comentaris com els que acabo de llegir. Només vol dir que el que feu surt de dins i això és el que compta. Gràcies!
Gràcies a vosaltres per inculcar als nostres fills l'amor per la música, això sens dubte els aportarà una gran sensibilitat i solidaritat a la vida.
ResponderEliminarEl meu fill var començar fa uns quants anys música a la vostra escola,a l'escola dels professors, i dic vostra, perque durant molts anys us heu guanyat a pols tot l'alumnat, no se l'han guanyat els "altres"- Potser al principi li costava molt anar-hi, però mica en mica heu conseguit que li agradi, fins al punt (i així ja no em quedaba cap dubte) que quant se li va dir que no hi haurien més clases, es var possar a plorar.
ResponderEliminarA aquests nens petits, que encara ho son amb 13 anys, no s'els pot fer aixó. I no ho comprenen. Llógic, no son adults i no els hi correspont entendre aquests interesos polítics. Sols volen tocar música.
Us agraeixo a tot l'equip de l'escola la dedicació i entusias-me envers al meu fill. A vosaltres, Rafa i David, que l'heu fet estimar la guitarra.
Espero que hi trobem una solució a tot aquest embroll.
Seguim en contacte.
Una abraçada per a tots.
Elisabeth
p.d: aquest dimecres que el l'Alvaro té guitarres, hi va???
Per cert, en el facebook de l'Ajuntament es poden deixar comentaris. Animo a tots a que digueu la vostra. Jo ja ho vaig fer ahir.
Demà fem classe´. Hi ha la reunió de l'ampa a les 8. Jo puc anar-hi més tard i si l'Álvaro pot venir una mica abans, millor.
EliminarDavid
Elisabeth, moltes gràcies per les teves paraules. Ens donen força per tirar endavant.
EliminarSaber que la nostra tasca dóna els seus fruits, no té preu. Realment, ens sentim molt realitzats quan veiem els alumnes gaudint del que més ens agrada, la Música.
Aprofito per donar les gràcies a tu i a tots els pares que ens estan donant el seu recolzament incondicional.
L'Àlvaro pot venir a classe, ja que els professors estarem a l'escola.
Una abraçada.
Rafa Tornay
Hola David, sóc la mare del Damià. Moltes gràcies per compartir aquest moment tant emotiu amb nosaltres. Però sobretot, moltes gràcies a tu, a l'Elisenda, al Darek, i a tots els altres professors, per comparir la música amb els nostres fills, amb tots els alumnes, i amb tots nosaltres. També portem anys venint a l'Escola de Música amb vosaltres, i amb il.lusió ho continuarem fent!
ResponderEliminarUna abraçada per a tots vosaltres i recordeu:
... don't forget the songs that made you cry
And the songs that saved your life...(Morrissey)