L’actual
estat de les coses. Epíleg: La mort Tiny Tim.
1) L’actual estat de les coses.
Resulta extremadament difícil aportar una mica de claredat en un escenari
tant summament empastifat com aquest. No obstant donades les darreres
informacions i la confusió que està generant tot plegat, creiem que és la
nostra obligació intentar-ho.
En primer lloc volem deixar clar que el
“permís retribuït” és una concessió de qualsevol empresa als seus treballadors
quan s’inicia un procés de negociació d’ERE per extinció d’empresa, quan no hi
ha cap possibilitat de remuneració del treball. Si no el vam agafar fa un mes
va ser perquè l’ERE encara no havia estat presentat i encara teníem confiança
en una possible solució. Varem continuar donant classe per no fer pagar als
alumnes la mala gestió de l’empresa i l’Ajuntament i per fer més visible (si és
que era necessari) el nostre compromís per una solució positiva.
Passat aquest temps ens trobem en que, lluny
de millorar, la situació a patit un constant procés de degradació. Només cal
recordar les informacions contradictòries de l’Ajuntament per impedir que accedíssim
al nostre lloc de treball, la manca de telèfon, la manca total de propostes per
solucionar la situació d’un personal al que se li deuen quatre nòmines (camí de
les cinc), la manca de manteniment del material i l’absència de servei de
neteja (raó aquesta última suficient per que sigui inviable la prestació de
qualsevol servei, especialment si aquest està destinat a infants).
Entenem, arribats a l’actual estat de les
coses, que no és raonable que la solució del problema passi per la realització
de les classes sense ser-ne remunerats i en condicions d’insalubritat.
Desconeixem la raó d’aquesta deixadesa, no sabem
si l’Ajuntament creu que no és necessari tenir telèfon en una escola, els
professors de música son essers místics sense família a qui no els cal menjar
cada dia o que la neteja ja la faríem nosaltres; total, si ja hem trucat als
alumnes amb els nostres telèfons particulars, que més ens dona netejar el Wc?
Potser no saben la diferencia entre el treball i el voluntariat i potser tampoc
saben la diferencia entre el compromís i l’abús.
Si mancava desconcert en tot plegat, el
comunicat de premsa de l’Ajuntament, reproduït de manera gairebé textual
pel Diari de Sabadell, hi afegeix noves
i insospitades tonalitats. Com pensa garantir l’Ajuntament que l’empresa
continuï donant servei? Com pagaran els pares les quotes si no ho poden fer perquè
els seus diners anirien a pagar el deute de l’empresa amb la seguretat social? Com contractarà l’empresa substituts per
cobrir el nostre permís retribuït estant en fallida? Aquestes inspeccions que
pensa fer diàriament, no les podria haver fet abans i solucionar la precarietat
de l’escola? Com és que quan nosaltres estàvem treballant l’Ajuntament notifica
a tothom que no hi ha classe i ara diu que es garanteix el servei? Si van posar
un interventor, bé que deurien tenir una idea de la situació de l’escola, no? En
definitiva desconcert, confusió i maniobres difícils de comprendre, tot plegat l’escola
MUNICIPAL dels mestres sense sou i els alumnes sense classe. L’Ajuntament dirà
que tot això era responsabilitat de l’Empresa... d’una empresa que te un deute
de 500.000 Euros?... En serio? Sabent el que saben de l’empresa, encara no és
consideren responsables del que està
passant?
Tampoc acabem d’entendre quina finalitat té
que l’Ampa convoqui als alumnes dilluns a l’escola i demani que es
notifiqui quines classes no es poden fer
ni quina autoritat té per fer-ho. Confessem estar francament desconcertats en
aquest sentit. Reiterant el nostre agraïment més franc a les persones que ens han donat suport i a
les que han dut a terme accions en diferents sentits, ens assalta el dubte de si algú creu que hauríem
d’haver seguit treballant sense cobrar, garantint que els seus fills tenen
classes sense que nosaltres puguem pagar
les dels nostres fills. Clar que també cap la possibilitat que es vulgui
denunciar a NN.GG per incompliment i estalviar-li la feina bruta a l’Ajuntament.
Finalment tot apunta a que estem davant d’una
guerra, una guerra per diners, entre una empresa i un Ajuntament, clarament
incompetents, negligents i despreocupats
de les conseqüències humanes de la seva
mala gestió, la seva incompetència i la seva inoperància a l’hora de resoldre
un conflicte dels qual els innocents en son els principals perjudicats.
2)Epíleg: La mort de Tiny Tim
En Tiny Tim és el fill malalt de l’empleat de
l’avar Evenzer Scrooge al Conte de Nadal de Charles Dickens. Condemnat a morir
a causa del seu precari estat de salut, al final de la narració sobreviurà
gracies a l’ajuda que el seu pare rebrà d’en
Scrooge, que ha estat visitat per
tres esperits que li han mostrat el passat, el present i el futur. Per qui ha
escrit això aquest personatge, és una mena de símbol del que representen les
accions personals envers una
transformació de les coses cap a millor. Però per bé i per mal no estem en un
conte de Dickens i dubtem que aquells que poden solucionar el problema puguin
veure les conseqüències de les seves accions, de manera que en Tiny Tim, a hores d’ara, ja deu ser mort.
