L’actual estat de les coses. Epíleg: La mort Tiny Tim.

1) L’actual estat de les coses.

Resulta extremadament difícil  aportar una mica de claredat en un escenari tant summament empastifat com aquest. No obstant donades les darreres informacions i la confusió que està generant tot plegat, creiem que és la nostra obligació intentar-ho.

En primer lloc volem deixar clar que el “permís retribuït” és una concessió de qualsevol empresa als seus treballadors quan s’inicia un procés de negociació d’ERE per extinció d’empresa, quan no hi ha cap possibilitat de remuneració del treball. Si no el vam agafar fa un mes va ser perquè l’ERE encara no havia estat presentat i encara teníem confiança en una possible solució. Varem continuar donant classe per no fer pagar als alumnes la mala gestió de l’empresa i l’Ajuntament i per fer més visible (si és que era necessari) el nostre compromís per una solució positiva.

Passat aquest temps ens trobem en que, lluny de millorar, la situació a patit un constant procés de degradació. Només cal recordar les informacions contradictòries de l’Ajuntament per impedir que accedíssim al nostre lloc de treball, la manca de telèfon, la manca total de propostes per solucionar la situació d’un personal al que se li deuen quatre nòmines (camí de les cinc), la manca de manteniment del material i l’absència de servei de neteja (raó aquesta última suficient per que sigui inviable la prestació de qualsevol servei, especialment si aquest està destinat a infants).

Entenem, arribats a l’actual estat de les coses, que no és raonable que la solució del problema passi per la realització de les classes sense ser-ne remunerats i en condicions d’insalubritat.

Desconeixem la raó d’aquesta deixadesa, no sabem si l’Ajuntament creu que no és necessari tenir telèfon en una escola, els professors de música son essers místics sense família a qui no els cal menjar cada dia o que la neteja ja la faríem nosaltres; total, si ja hem trucat als alumnes amb els nostres telèfons particulars, que més ens dona netejar el Wc? Potser no saben la diferencia entre el treball i el voluntariat i potser tampoc saben la diferencia entre el compromís i l’abús.

Si mancava desconcert en tot plegat, el comunicat de premsa de l’Ajuntament, reproduït de manera gairebé textual pel  Diari de Sabadell, hi afegeix noves i insospitades tonalitats. Com pensa garantir l’Ajuntament que l’empresa continuï donant servei? Com pagaran els pares les quotes si no ho poden fer perquè els seus diners anirien a pagar el deute de l’empresa  amb la seguretat social?  Com contractarà l’empresa substituts per cobrir el nostre permís retribuït estant en fallida? Aquestes inspeccions que pensa fer diàriament, no les podria haver fet abans i solucionar la precarietat de l’escola? Com és que quan nosaltres estàvem treballant l’Ajuntament notifica a tothom que no hi ha classe i ara diu que es garanteix el servei? Si van posar un interventor, bé que deurien tenir una idea de la situació de l’escola, no? En definitiva desconcert, confusió i maniobres difícils de comprendre, tot plegat l’escola MUNICIPAL dels mestres sense sou i els alumnes sense classe. L’Ajuntament dirà que tot això era responsabilitat de l’Empresa... d’una empresa que te un deute de 500.000 Euros?... En serio? Sabent el que saben de l’empresa, encara no és consideren responsables  del que està passant?

Tampoc acabem d’entendre quina finalitat té que l’Ampa convoqui als alumnes dilluns a l’escola i demani que es notifiqui  quines classes no es poden fer ni quina autoritat té per fer-ho. Confessem estar francament desconcertats en aquest sentit. Reiterant el nostre agraïment més franc  a les persones que ens han donat suport i a les que han dut a terme accions en diferents sentits,  ens assalta el dubte de si algú creu que hauríem d’haver seguit treballant sense cobrar, garantint que els seus fills tenen classes  sense que nosaltres puguem pagar les dels nostres fills. Clar que també cap la possibilitat que es vulgui denunciar a NN.GG per incompliment i estalviar-li la feina bruta a l’Ajuntament.

Finalment tot apunta a que estem davant d’una guerra, una guerra per diners, entre una empresa i un Ajuntament, clarament incompetents, negligents i  despreocupats de les conseqüències humanes  de la seva mala gestió, la seva incompetència i la seva inoperància a l’hora de resoldre un conflicte dels qual els innocents en son els principals perjudicats.

2)Epíleg: La mort de Tiny Tim

En Tiny Tim és el fill malalt de l’empleat de l’avar Evenzer Scrooge al Conte de Nadal de Charles Dickens. Condemnat a morir a causa del seu precari estat de salut, al final de la narració sobreviurà gracies a l’ajuda que el seu pare rebrà d’en  Scrooge, que ha estat  visitat per tres esperits que li han mostrat el passat, el present i el futur. Per qui ha escrit això aquest personatge, és una mena de símbol del que representen les accions personals  envers una transformació de les coses cap a millor. Però per bé i per mal no estem en un conte de Dickens i dubtem que aquells que poden solucionar el problema puguin veure les conseqüències de les seves accions, de manera que en  Tiny Tim, a hores d’ara, ja deu ser mort.