Jugades incomprensibles (o no)

Hi ha jugades incomprensibles. Hi ha accions que no s’entenen per la seva barroeria que afegeix més malestar dins una conjuntura ja ben deteriorada  No sabem quins brillants tècnics (amb carrera, segur) estan assessorant l’ajuntament en la resolució d’aquest tema per una via tan truculenta i falsa. Quin sentit té aquesta persona o persones del que és o no és just, o del servei als ciutadans, o de la sensibilitat amb les persones...ja s’ho faran...

Aquesta entrada de bloc torna a estar dedicada a analitzar el comportament de l'ajuntament en una nova decisió ben estranya que hem conegut avui. Es sabia (segons la web municipal) que "Si l’empresa actual no presenta al·legacions, l'Ajuntament podrà resoldre el contracte i procedir a l’adjudicació. Si l’empresa presenta al·legacions caldrà un informe de la Comissió Jurídica Assessora i això posaria en perill la continuïtat del curs, atès que els terminis s’allargarien molt."

Bé, l’empresa actual no ha presentat al·legacions i està disposada a resoldre...el més lògic era seguir el guió i resoldre contracte per presentar el nou concurs tan anunciat. Si no fos per que l’ajuntament ha presentat una clàusula de blindatge segons la qual ja no li deu res a l’empresa i no li pagarà cap reclamació en els propers deu anys. L’empresa no ho considera correcte i els seus advocats no han signat res. Sembla ser que si que hi ha deutes i acords que no es volen complir.

El que ha comunicat posteriorment l’ajuntament és que, si és així, l’empresa està obligada a donar el servei de l’escola amb normalitat. Així, fins que rebenti, asfixiada econòmicament, intervinguda, sense cap possibilitat... I nosaltres, els professors i personal, al mig... com si fóssim mobiliari urbà...quin cinisme, no?

Està clar que a les arques locals ja fa temps que no hi ha un duro i les subvencions de l’escola de música ja han estat gastades en despeses més urgents. La voluntat soterrada és la de tancar l’escola, eixugar-se una despesa "innecessària" i si pot ser encolomar-li el mort com a responsable a algú altre millor. Això sembla...

Que per què ho pensem en la intimitat? Bé, no ens en podem estar de dir que és fàcil enganyar una persona molt de temps, unes quantes persones bastant de temps però és impossible enganyar a moltes persones molt de temps:

Ens/us van enredar quan van al·legar desconeixement de la situació de l’empresa. Les reclamacions d’impagaments i embargaments estaven publicades als diferents butlletins oficials...l’ajuntament feia un any o dos que n’estava al corrent.

També ens/us va enredar l'interventor (en aquella presentació a can Barra) quan va dir que els embargaments li impedien pagar nòmines. Això és fals. No hi ha cap llei que digui això , tot el contrari. En fi... va ser l’excusa per deixar de pagar-nos definitivament.

 Mares, pares, alumnes... tot l’agraïment és poc per el vostre suport. Si veniu a l’escola demà, hi haurà pancartes i us informarem de primera mà. Vingueu!